Saltar al contenido

LA CENTRAL TÈRMICA        LA TÈRMICA  |   TRÀMITS   |   ASPECTES MEDIAMBIENTALS

Tot sobre la Central Tèrmica

La tèrmica en Xifres

18 km de xarxa de calor

660 Abonats

4,5 MW de potència de la caldera

5.500 Tn/any d’estella consumida

12.000 Mwh/any Facturats

La història de la Tèrmica

El primer projecte de central tèrmica a Sant Pere de Torelló es comença a gestar el 1985; va ser per mirar de resoldre el greu problema de residus generats per la indústria local de la torneria. Havien de passar 15 anys fins que es projectés la segona central tèrmica amb xarxa de calor de Catalunya (a Molins de Rei). Encara avui, la de Sant Pere és l’única xarxa de calor que abasteix la major part d’una població. Hi ha molta història al darrera de «la Tèrmica»: molt d’esforç, molt patiment, molta capacitat de resistir, però també molt de futur. Un futur que reconeixerà aquesta iniciativa sens dubte tan pionera al nostre país.

Primera central tèrmica prop del pavelló; crema residus de fusta de les torneries. Primers 250 m de xarxa de calor.

Després de successives ampliacions ja s’alimenten 150 habitatges, l'escola Xandri i la piscina municipal.  Es crea la societat Probell’92 (amb Ajuntament, ICAEN i Estabanell) per construir una nova central al polígon.

S’inaugura la nova central de cogeneració d’electricitat i calor per a la xarxa de poble. La producció elèctrica funciona amb un baix rendiment durant els 4 anys següents.

Estabanell i l’ICAEN, abandonen el projecte. Extensió “low cost” de la xarxa de calor. Ampliació del ventall de residus admesos. Dèficits econòmics creixents.

S’arriba a una situació límit, amb moltes pèrdues de calor als circuits i pèrdues econòmiques, en un greu context d’endeutament municipal.

El nou consistori organitza un concurs públic per adjudicar la gestió i reconversió de la central. Cespa guanya la licitació. Renovació de la caldera i nou projecte de cogeneració amb una inversió prevista superior als 30 milions €. Es cremaria 70%  de fusta neta i un “menú” de diversos residus.

S’inicia un moviment ciutadà d’oposició al projecte “d’incineradora”.

S’instal·len comptadors casa per casa i s’elimina la tarifa plana. Primera “Caminada Antiincineradora”, iniciativa que es repetirà fins al 2013. 

El projecte “d’incineradora” de Cespa rep 1200 al·legacions.

Medi Ambient de la Generalitat tomba el projecte, i proposa una cogeneració  “per a tota la Vall del Ges”, amb biomassa.

Cespa abandona el projecte. Nova licitació que no s’implementa.

Se succeeixen diverses propostes, totes amb forta oposició veïnal. Comsa-Emte en lidera la darrera, però l’oposició i la supressió de les primes a la cogeneració l’obliguen a abandonar.

L’Ajuntament reprèn la gestió de la central i inicia la renovació de la xarxa de calor gràcies al Pla de Barris de la Generalitat.

S’anuncia la substitució de la caldera vella per una de nova que funcionarà integrament amb biomassa forestal.

Es posa en marxa plenament la nova caldera. Es proporciona servei a més de 650 abonats entre famílies, comerços, edificis municipals i empreses. Una manifestació de la comunitat escolar reclama lluitar contra el canvi climàtic. El nou equip municipal es compromet a engegar un Pla de Transició Energètica a (quasi) completar en tres mandats.

Descripció i Funcionament​​

La central tèrmica

Ubicada al polígon industrial, funciona per mitjà d’una caldera de 4,5 MW. Actualment, la caldera vella funciona com a suport de la principal en breus períodes de sobreconsum a l’hivern i com a substitutiva d’aquesta en cas d’avaria o manteniment. Dues calderes de gasoil constitueixen el darrer recurs per tal d’assegurar el subministrament en cas d’emergència. Les calderes escalfen l’aigua del circuit primari per sobre dels 90º. La calor es transfereix a un circuit secundari a temperatura similar, on s’inicia la xarxa de calor.

L’estella amb què s’alimenta la central és d’origen forestal i de proximitat i és transportada per camions. Un control precís del seu grau d’humitat permet pagar per capacitat calorífica i no per pes. La central compta amb un sistema de monitoratge de paràmetres i un programa de manteniment.

La xarxa de calor

La xarxa, a través del circuit secundari arrenca de la central, circula pel polígon i després fins a l’estació de bombament, situada a l’extrem Sud del sector de la Font. En aquest punt, un sistema de bombes i bescanviadors permet distribuir la xarxa vers els diferents sectors del poble, a través de 4 circuits terciaris: La Font, Casc Antic, Bellmunt i Dr. Casas. En aquests circuits l’aigua hi circula a uns 70º. A la derivació vers cada abonat s’hi instal·la un petit bescanviador –segons la potència contractada- i un comptador d’energia.

Xarxes de calor i fred a Catalunya​​

En el context català, Sant Pere té la xarxa de calor més antiga, entre les existents i l’única que abasta quasi tot un municipi. 

La major part de les xarxes de calor existents a Catalunya han estat construïdes a partir de l’any 2000. A més, és l’única de gestió directament municipal, ja que la resta són gestionades per empreses privades o empreses públiques. Entre les més destacades, a banda de la de Sant Pere cal esmentar:

Molins de Rei

Xarxa de calor al barri de la Granja de Molins de Rei, alimentada amb biomassa forestal i industrial (any 2000); 2.200 veïns i equipaments industrials. 4 MW calderes, xarxa 2,3 km. Concessió Veolia.

Barcelona – 22@

Xarxa de calor i fred del barri del Fòrum i 22@ a Barcelona, a partir de calor residual de la incineradora del Besòs (any 2004). 18 km de xarxa i 100 edificis connectats. Dues centrals de generació. Concessió Districlima.

Barcelona – Zona Franca

Xarxa de calor i fred a la Zona Franca (biomassa i principalment gas); planta de cogeneració amb biomassa i planta de gas. 13 MW de calor, 16MW de fred i 1MW de fred industrial. 5,7 km xarxa. 2011, concessió Veolia.

Olot

Xarxa de calor i fred d’Olot; Xarxa alimentada per calderes de biomassa, geotèrmia i fotovoltaica en autoconsum. Alimenta mercat municipal i diversos edificis públics. 2017.                                                                                    

Mataró

Tub Verd de Mataró, xarxa de calor i fred alimentada amb calor residual de la planta de tractament de residus i fangs de l’estació depuradora. Construcció: 2003-09. 19 edificis públics i privats. Xarxa de calor de 18 km i de fred (2km).

Berga

Xarxa de calor Industrial a Berga (any 2019, 40 empreses, biomassa forestal).                                                                                                                                                                                                                                                                                                                     

Pilar de la Transició Energètica​

El consum final d’energia tèrmica en les societats actuals s’alimenta, principalment, de gasoil, gas natural, butà i altres gasos liquats a través de calderes situades en els punts de consum i propietat dels consumidors. Representa més del 33% dels consums finals globals d’energia.

Llegeix més

De cara a un procés de transició energètica, la substitució individual d’aquests combustibles per alternatives renovables suposaria decisions d’inversió per part de cadascun dels consumidors i per tant un període llarg i incert de transició. La instal·lació de xarxes de districte de calor i fred, domèstic i industrial, impulsada per les administracions públiques permet de planificar aquesta transició d’una manera raonable amb possibles esquemes de finançament público-privat del tot viables. Per als usuaris la connexió a les xarxes públiques suposa una alternativa de qualitat que allibera espais a les llars i empreses, evita els riscos associats a l’emmagatzemament o conducció dels combustibles i resulta més econòmic. Per a les ciutats i zones industrials redueix la càrrega logística associada a la distribució d’aquests combustibles. Finalment el control professional de les plantes centralitzades permet reduir molt significativament les emissions contaminants de les calderes individuals, no sempre mantingudes de manera òptima.

Foto R. Vaqué

En el cas de Sant Pere, disposar de la xarxa de calor significa haver recorregut un tram important i normalment complicat de la transició energètica vers un esquema energètic descarbonitzat (sense emissions de CO2).

Balanç energètic i econòmic​

El gran repte de l’eficiència i la qualitat del servei

Haver estat tan pioners també té els seus desavantatges. El fet de tenir una central i una xarxa antigues i sovint amb deficiències de construcció, a banda dels problemes històrics que ha comportat, ha suposat tenir un sistema força ineficient. Si una xarxa de calor moderna hauria de tenir un rendiment superior al 75% (sumant pèrdues de la central i de la xarxa), en el cas de Sant Pere hem arribat a tenir rendiments inferiors al 45%! La causa principal d’aquesta ineficiència han estat les constants fuites d’aigua  CALENTA.

Llegeix més

Per altra banda les fuites tan freqüents han impedit tractar l’aigua dels circuits tot accelerant la degradació per corrosió de les conduccions. Actualment la substitució ja feta de diversos trams ha permès recuperar rendiments propers al 55% i esperem que amb la completa renovació de la xarxa puguem arribar en dos anys al 60-65%. La monitorització i millor regulació de temperatures a la xarxa ens poden fer guanyar encara nous trams de rendiment. Cal tenir en compte que assolir un 75% de rendiment permetria estalviar un terç del consum actual d’estella, amb la qual cosa la caldera principal funcionaria més desafogada, milloraríem les xifres econòmiques i guanyaríem molt marge per a l’ampliació a nous usuaris.

Totes i cadascuna d’aquestes millores va associada també a la millora de la qualitat del servei i a la reducció de molèsties per obres freqüents als carrers del poble.

Balanç econòmic equilibrat

Amb la nova caldera funcionant i bona part de la xarxa renovada, es va elaborar per primer cop un balanç econòmic del servei, corresponent a l’exercici de 2019. Les xifres (vegeu apartat d’informes) mostren un balanç equilibrat entre ingressos i despeses corrents, però encara sense marge per a amortitzacions. Per això les inversions en millores de la central i la xarxa s’han hagut d’escometre amb ajuts d’altres administracions i recursos propis. Estem convençuts de poder anar millorant progressivament les xifres tècniques i econòmiques.

Equip​

Quico Puigoriol – Cap de planta

Martí Crous – Operari de planta

Pere Fluvià – Operari de planta

Jaume Camps – Operari de planta

Saïd Lalhu – Operari de planta

Jesús Teixidor – Direcció Tècnica

Ermen Llobet – Regidor de transició energètica i tèrmica

El servei de calefacció compta amb un equip municipal expert i sobretot COMPROMÈS amb el servei i amb els veïns i veïnes de Sant Pere.